El mes de desembre vaig presentar el primer volum d'aquesta trilogia anomenada Millennium. Avui presento el tercer i últim llibre (sempre quedarà el dubte de la fantasia d'un quart llibre no acabat d'escriure). El segon llibre, La noia que somiava un llumí i un bidó de gasolina, me'l van deixar.
Per mi aquest tercer volum és el millor. Tota la trama del judici, amb les investigacions respectives... em semblen d'una molt bona qualitat narrativa.
El llibre ja comença amb la notícia (esperada, per cert!): la Lisbeth Salander no és morta. Es desvelen molt interrogants que els dos llibres anteriors havien generat. És el llibre que fa justícia i aquest esdevé l'escenari principal del llibre: una sala del jutjat on surt a la llum tota la veritat.
Ja al mes de desembre vaig recomenar la versió cinematogràfica sueca. Com ja vaig anunciar aquest mes de gener s'ha estrenat la versió cinematogràfica nord-americana del primer llibre. Malgrat em costi admetre i fent cas de les crítiques sembla que és molt millor, més intrigant, jugant molt més amb els personatges i amb la fotografia. Ve, cal admetre que l'experiència és un valor!
Llibre disponible
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada