Després de 30 anys de la publicació de la seva primera novel·la, El nom de la rosa (algun dia la publicarem en aquest blog), Umberto Eco s'esplaia amb una novel·la provocadora i incendiaria.
El cementiri de Praga té els seus defensors i detractors. Els més emprenyats han estat la comunitat jueva italiana que denuncien el contingut antisemita que té la novel·la on contínuament relaciona el jueu com a culpable dels conflictes socials i polítics. En aquest sentit Eco es defensa dient que "No és una novel·la sobre jueus. És una novel·la sobre el discurs antijueu". Un altre que ha fet sentir la seva protesta un xic, pel meu gust, hipòcrita ha estat el Vaticà. A través del diari Osservatore Romano, molt pròxim a l'església catòlica, han criticat la novel·la pel seu contingut antisemita i per la vinculació en les diferents trames de institucions molt venerables com són la Companyia de Jesús (els jesuïtes) i altres personatges eclesiàstics. Eco carrega fortament sobre aquesta crítica al·legant que " l'església catòlica té tanta responsabilitat en l'antisemitisme vuitcentista, que potser seria millor que callés".
La novel·la trama sobre un protagonista que presenta un trastorn de personalitat que el fa actuar com a falsificador, el capità Simonini, o bé com a eclesiàstic, l'abat Dalla Piccola, amb amnèsia sobre la conducta de cada personalitat. La creació de trames inexistents, fomentació de intrigues falses o la difamació de grans figures europees, són la base d'actuació d'aquest protagonista.
Casualitat o no la novel·la surt a la llum simultàniament amb l'escàndol de Wikileaks.
Llibre disponible
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada